Una má de contes

Aquesta es una pagina d'un programa del club super tres, en el qual t'explica tots els contes de manera entretinguda, amb diferents materials amb papers, cartolines o simplement dibuixant.
Us deixo el del patufet, pero hi han molt més. Espero que os agradi molt.

http://www.super3.cat/unamadecontes/conte/El-Patufet/catala/255

La bella dorment

Hi va haver una vegada un rei i una reina que desitjaven molt tenir fills. Després de molt de temps, la Reina va tenir una nena. Era tanta la seva alegria que el Rei va anunciar una gran festa per al bateig. Com a madrines de la petita Princesa, van convidar a totes les fades que van trobar al regne, un total de set.

El Rei va preparar per a cada fada un regal : Un cofre fet d'or, rubís i diamants. Les fades, en agraïment, li van otorgar a la petita princesa un do cadascuna.

- Seràs la més bella de totes les doncelles!

- Tindràs la bondat d'un àngel!

- La gràcia d'una gacela!

- Ballaràs amb tota perfecció!

- Cantaràs com un rossinyol!

- Tocaràs tots els instruments musicals de maravella!

De sobte, una dona va entrar a la sala. Oh! Era la fada malvada, perduda desde feia temps!

Us heu oblidat de mi! - va dir molt furiosa, i com a venjança va llançar un encanteri contra la Princesa : "El dia del teu aniversari número setze et punxaràs amb una agulla i moriràs!"

L'última de les fades bones, que encara no havia donat el seu regal, va dir amb veu dolça : Majestats, la vostra filla es punxarà el dit amb una agulla, però no morirà. Dormirà profundament i passats cent anys un príncep la despertarà.

El Rei, espantat, va ordenar que destruïssin totes les agulles del regne. Van passar així setze anys sense que els passés res ... fins que un dia la Princesa, passejant pel gran castell, va descobrir una petita habitació. Allà la fada malvada disfressada de vella, cosía amb agulla i fil - Mai havia vist res similar! - va exclamar la Princesa, prenent una de les agulles.

I llavors ... Es va punxar el dit! tal i com havia previst la fada malvada! A l'instant la princesa va caure a terra, quedant profundament adormida.

El Rei, desconsolat, va traslladar a la bella Princesa i la va ficar en el seu magnífic llit d'or i plata. Ràpidament, va fer cridar la fada bona que, al veure la gran tristesa de tots els habitants del castell, va dir al rei : - Majestat, per a que la nostra Princesa no es trovi sola en el somni, tots dormiran i no es despertaran fins que ella es desperti.

Just després d'haver pronunciat aquestes paraules, tots al castell van caure adormits. A partir d'aquell moment, un bosc màgic va cobrir el castell.

I així van passar cent anys fins que, un príncep ben plantat, muntat en el seu cavall va passar alavora del lloc, llavors màgicament el seu cavall es va aturar. I tot just desmuntar, el bosc impenetrable que hi havia davant seu es va obrir davant dels seus ulls i va veure el castell. El Príncep, intrigat, va entrar en aquell lloc, on tothom semblava dormir.

Quan va arribar al magnífic llit d'or i plata, la bonica Princesa dormia. Bocabadat per la seva bellesa, es va inclinar i va posar suaument els seus llavis sobre les rosades galtes de la bonica jove.

I la bella Princesa va despertar! I amb ella també van despertar tots els habitants del castell!

Tots van començar a ballar d'alegria! L'endemà, els festejos van acabar amb una gran boda que va unir per sempre més a la bella Princesa i al gallard Príncep enamorats.

Rumpelstiltskin

Hi havia una vegada un moliner pobre que tenia una filla molt bonica. Un dia succeí que havia d'anar a parlar amb el rei, i per a semblar més important, li va dir:

- Tinc una filla que pot filar palla i convertir-la en or.

- És una habilitat que em complau - li va dir el rei al moliner - si la teva filla és tant llesta com dius, porta-la demà a palau i ho comprovarem.

I quan van portar a la noia, el rei la va dur a una habitació plena de palla, li va donar una filosa i una bobina i li va dir:

- Posa't a treballar, i si demà al matí no has convertit tota aquesta palla en or durant la nit, moriràs.

Llavors ell mateix va tancar la porta amb clau i la va deixar sola. La filla del moliner va seure sense poder fer res per a salvar la seva vida. No tenia ni idea de com filar la palla i convertir-la en or, i s’espantava cada vegada més, fins que a la fi va començar a plorar.

Però de sobte es va obrir la porta i va entrar un homenet:

- Bona tarda senyoreta molinera, per què plores tant?

- Pobre de mi! - va contestar la noia - haig de filar aquesta palla i convertir-la en or però no sé com fer-ho.

- I que em donaràs - va dir l'homenet - si ho faig jo per tu?

- El meu collaret - va dir ella, i li va acostar el seu collar amb la mà.

L'home va agafar el collar, es va seure a la filosa i rrrrriiiirrr , rrrrrrriiirrr , riiiirr tres voltes i la bobina era plena.

Va posar una altra i riiiir , rrrriiiirr , riiirrr tres voltes i la segona era plena també. I va seguir així fins a trenc d'alba, quan tota la palla ja estava filada i totes les bobines eren plenes d'or.

Al despertar el dia, el rei ja estava allà. I quan va veure l'or, va quedar atonit i meravellat, però el seu cor es va tornar més avar. Va portar a la filla del moliner a una altra habitació molt més gran i plena de palla, i li var ordenar que la filés en una nit si apreciava la seva vida.

La noia no sabia que fer, i estava plorant quan la porta es va tornar a obrir. L'homenet va aparèixer i li va dir :

- Què em donaries si filo aquesta palla i la converteixo en or? - va preguntar

- L'anell que porto al meu di - va contestar ella, allargant-li la seva mà.

L'homenet va agafar l'anell i va començar a fer girar la filosa, i pel matí havia filat tota la palla i l'havia convertit en brillant or. El rei va quedar encantat quan va veure tot aquell or , però com que no en tenia suficient, va portar a la filla del moliner a una altra sala plena de palla encara mès gran que l'anterior i va dir:

- Has de filar tot això al llarg d'aquesta nit, si ho aconsegueixes, seràs la meva esposa.

" Tot i ser filla d'un moliner" - va pensar -" no podré trovar una dóna mès rica en el món"

Quan la noia es va quedar sola, l'homenet va aparèixer per tercer cop i li va dir:

- Què em donaràs si filo la palla aquesta vegada?

I la noia va contestar - No em queda res que donar-te - tota abatuda.

- Llavors - va dir l'homenet - promet-me que si et converteixes en reina, em donaràs el teu primer fill! -

"Qui sap si aixó passarà algun cop" - va pensar la filla del moliner. I no sabent com sortir-se'n d'aquesta situació li va prometre a l'homenet el que volia. I una vegada més va filar la palla i la va convertir en or.

Quan el rei va arribar pel matí , i es va trobar amb tot l'or que havia desitjat , es va casar amb ella i la preciosa filla del moliner es va convertir en reina.

Un any desprès, va portar al món un nadó preciós i en cap moment se'n va recordar de l'homenet. Però una nit, va entrar a la seva habitació i li va dir:

- Dona'm el que em va prometre!

I la reina, horroritzada li va oferir totes les riqueses del reialme si li deixava el seu fill. Però l'homenet va dir:

- No, una cosa viva val per a mi més que tots els tresors del món -

La reina va començar a lamentar-se i a plorar, tant, que l'homenet es va compadir d'ella:

- D'acord, et donaré tres dies - va dir - si per llavors has descobert el meu nom, conservaràs el teu fill -

Des d'aquell mateix moment la reina va començar a pensar tots els noms que havia sentit, a més d'enviar un missatger a cada racó del regne per preguntar per tots els noms que hi haguessin. Quan l'homenet va arribar a l'endemà, va començar a preguntar ...Melcior, Gaspar, Baltasar ... anava dient tots els noms un darrera l'altre, tots els noms que sabia, tots els que va poder troba, per a cadascun l'homenet deia:

- Aquest no és el meu nom -

Al segon dia, havia preguntat als més savis, els noms més estranys, curiosos i poc comuns:

- Potser el teu nom fos Pota de Cabra o Llaç llarg?

Però l'homenet contestava cada vegada més content

- No no, aquest no es el meu nom!

Al tercer dia, un missatger va tornar i agenollat davant la reina, va dir:

- No he pogut trobar cap nom nou. Però mentre pujava una gran muntanya al final d'un bosc, on la guineu i la llebre es desitgen bona nit, Allà hi havia un homenet bastant ridícul que anava saltant. Va donar un salt sobre la seva cama i va començar a cantar:

" Avui faig el pa, demà faré cervesa,
i a l'altre tindré al fill de la jove reina.
Ja estic content que ningú sàpiga
que Rumplestilskin em dic!."

Podeu imaginar com de contenta es va posar la reina quan va escoltar el nom! I quan a la poca estona va arribar l'homenet i va preguntar :

- Bé, jove reina , doncs ... Quin és el meu nom? -

La reina primer va dir:

- Et dius Conrad? -

- No - mig rient anava dient l'homenet

- Doncs ... et dius Harry?

- Tampoc - cada vegada amb un somriure més gros

- Doncs potser el teu nom és Rumpelstiltskin? -

- No!!!!!!! T'ho ha dit el dimoni!!! T'ho ha dit el dimoni!!! No és just! Va començar a cridar l'homenet. I de tant enfadat que estava fa enfonsar el peu dret a terra tan fort, que va clavar tota la cama. I quan va tirar amb ràbia de la cama amb les dues mans, es va partir en dos.

Conte de la castanyera

Aquí pots trobar el conte de la castanyera,  llegir el conte pero també pots sentir-lo. Es un bon conte per que els mes petits aprenguin a llegir.

http://www.edu365.cat/primaria/contes/contes_spc/casta/index.htm